Fixeu-vos com està la lluna. Sí, està plena. Plena de màgia, de temptacions i de perill, sobretot per a mi, que sóc vampira. En nits com aquesta, hauria de quedar-me a casa i demanar-li al padrí que no em deixe eixir. Però la sang em bull, la boca se’m fa aigua, el desfici se’m menja i no puc evitar sortir al carrer. Aleshores el perill és vostre. Aneu amb compte amb els portals més foscos i els racons poc transitats, jo puc estar allí i saltar sobre vosaltres. Perquè vosaltres, humans, teniu el que jo busque: la sang. Eixe elixir deliciós i vermell com la passió...
Però també sabeu que jo, Caterina Cremec ho evitaré per qualsevol mitjà i això us salva... de moment.
Molts de vosaltres ja sabreu perquè cada nit canvia l’aspecte de la lluna mentre que el sol presenta sempre la mateixa forma. De tota manera, jo ho he buscat en la xarxa i he trobat un enllaç que ho explica de forma molt clara:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada