Els líders es llançaven mossos i esgarrapades amb una ferocitat terrible. Els components dels dos clans udolaven inquiets i recelosos al seu voltant, mirant-se de reull, esperant el moment d'atacar-se entre sí. La baralla havia començat al principi de la nit i ara ja començava a clarejar el dia. Els dos combatents tenien els cossos ensangonats i suats, panteixaven entre mos i mos, a punt de defallir. Tanmateix no deixarien de lluitar fins a la mort d'un d'ells. La lloba havia pujat a una roca i observava la lluita amb desesperació i també amb un punt d'orgull: ella era la causant d'aquella massacre. Si la lloba poguera aturar el combat, ho faria; però era una pretensió inútil. A més , malgrat que era la companya del llop negre i li devia lleialtat, la veritat és que l'altre llop era tan agosarat, tan salvatge que... bé, no podia evitar desitjar la seua victòria.
