dijous, 18 d’agost de 2011

Lluna minvant

Lluna minvant sobre la mar Maditerrània, m'alegra que el teu poder també minve. Un núvol vol tapar-te però tu no et deixes i la teua llum platejada tiny el cel del mes d'agost. Jugues, t'amagues i tornes a mostrar-te. Saps que jo et mire i pressumixes d'invencible. Ho ets, pots amb mi i ho saps. Però no ara, sinó quan ets plena i rodona. De tota manera, sempre serem enemigues: tu desitges controlar-me i jo no em deixe. Tu m'atraus i jo em force a fugir. Mai t'obriré el meu cor; com a molt, em limitaré a contemplar-te: tan bella, tan malvada com sempre.

diumenge, 7 d’agost de 2011

Pegar un mosset

Quan els valencians i les valencianes diuen que se'n van a pegar un mosset, no significa que volen xuclar la sang a ningú.Un dia la meua companya Bàrbara em va demanar que la substituira al taulell del pub perquè ella necessitava "pegar un mosset". Al principi em vaig quedar bocabadada: ella també era una vampira, com jo? Però no, quan vaig seguir-la al magatzem, vaig veure que simplement atacava un sandvitx vegetal. I és que ací, a València, pegar un mosset significa matar la fam, prendre un refrigeri. Per això hi ha tants bars i restaurants que es diuen el mos o el mosset.
Ho enteneu ara? Jo sí, però encara em resulta curiós que la gent  declare ben alegrement que se'n va a pegar un mosset. I jo que ho amague tant!