dissabte, 22 de desembre de 2012

SEGONA VISITA A L'IES CABANYAL

Caterina Cremec ha visitat els alumnes de 2n D i 2n A d'ESO de l'IES El Cabanyal. Es tracta de gent  inquieta, participativa i simpàtica que han fet preguntes i comentaris interessants a l'autora, han representat una escena del llibre i han participat en el concurs QUIN PERSONTAGE T'AGRADA MÉS. El guanyador ha sigut Marc C.G., que ha votat per Víctor Druss per considerar-lo terrorífic. En general els personatges més votats han sigut Caterina, Dukhan i Víctor Druss. Però també han agradat Tatxo, Pere, Clàudia, Bàrbara, Assutzena i Xana. Algunes de les raons són aquestes:
CATERINA
- Perquè té molts amics i viu aventures fantàstiques (Belén Villena)
- Perquè pareix una xica normal i en realitat té un secret, per això em sent identificada amb ella (Inés Luna)
- Perquè és misteriosa i divertida (Andrea Pastor)
VÍCTOR DRUSS
- Perquè és molt autoritari  (Brian Navas)
- Per la seua sensualitat (Carlos Mora)
- Pel seu caràcter intimidant (Jesús Guerra)
DUKHAN:
- Perquè sempre ajuda Caterina (Alejandro Villafruela)
- Per les metamorfosis (Javi Collado)
- Perquè està amb Caterina en les coses bones i les dolentes (David Picazo)
En fi, gràcies a tots vosaltres per ser tan comunicatius i divertits, continueu llegint les aventures de la vampira i no deixeu mai de somiar. Mossets per a Raül, Valentina, Celia, Marc, Sara, Marta, Sergio, Aina, Sergi, Maria José, Jaime, Blai, Rodrigo...

dimecres, 5 de desembre de 2012

CATERINA CREMEC TORNA A L'INSTITUT

Lourdes Boïgues ha visitat els alumnes de 2on d'ESO de l'IES El Cabanyal, que han llegit EL SECRET DE CATERINA CREMEC. Els xicots i les xicotes de l'Institut van representar una escena del llibre, van fer un fum de preguntes interessants a l'autora i van participar en un concurs sobre els personatges de l'obra. Pareix que  Caterina és el personatge més votat, seguida de Dukhan i de Víctor. Però també han agradat Assutzena, Pere, Bàrbara, Abel... Les raons dels vots han sigut molt variades. Hi ha qui diu que Caterina és la millor per la seua valentia i força de voluntat, d'altres diuen que Dukhan perquè pot transformar-se en llop i perseguir els dolents, de Víctor ha agradat sobretot la seua sensualitat i misteri. En fi, la vampira agraïx la participació dels alumnes de l'IES el Cabanyal: Guillermo, Jorge, Irene, Clara, Maria, Nicolás, Nadia, Diego, Marc, Alberto,  Marta, Gabriel, Sara, Eugenia, Javier, Alejandro, etc Tots ell són uns bon candidats a vampirs i vampires. Així que compte i tapeu-vos el coll, que Caterina ronda pel barri. Mossets a tothom.

dimecres, 12 de setembre de 2012

Experiència onírica


Va despertar-se amb un fort dolor al pit, era una sensació d’ofec que l’oprimia. Va començar a suar i a posar-se nerviosa, així que va decidir anar a la cuina a beure’s un got d’aigua. En posar els peus a terra va sentir-se lleugera, tal volta la dieta que havia encetat dies enrere començava a fer efecte. No va encendre els llums perquè, curiosament, veia a través de la foscor. L’aigua no va semblar-li ni freda ni calenta, ni tan sols va notar-la gola avall. Però almenys l’opressió al pit havia desaparegut i va tornar a la cambra. Quan anava a posar-se al llit, va adonar-se que ja hi havia algú al seu lloc. Qui era? Què hi feia? Va voler cridar, però la veu no li sortia. Què passava? El pànic la tenia paralitzada! Va mirar aquell cos que jeia sobre el  llit i va adonar-se que li resultava conegut. Era ella mateixa! Sí, per això li resultava familiar, aquell cos era el que ella veia quan es mirava a l’espill. Però no podia ser! Què significava això? Ah, estaria somiant! Mai no havia tingut eixa mena de somnis, però havia oït parlar d’experiències oníriques en les quals ment i cos es dissociaven. I ara, què? Esperaria a despertar-se. No tenia més remei que esperar. Passats uns minuts va tornar a angoixar-se, per què no es despertava? Va fixar-se novament en el cos, resultava estrany observar-se a sí mateixa. I què era allò? El pit no no es movia, no pujava ni baixava. No respirava! Oh, no, no, no! S’havia mort? El metge l’havia advertida que li calia canviar d’hàbits si volia millorar, però ella no li havia fet massa cas. S’havia mort, doncs? “Desperta’t, desperta’t, per favor!”, cridava sense veu. A mesura que passava el temps, se sentia més lleugera, ara surava per damunt dels cos i cada cop estava més a prop del sostre. De sobte, va traspassar aquella frontera i va enlairar-se sense poder remeiar-ho. Però no era una sensació desagradable. Ja no era ella mateixa, no era matèria, formava part del tot en una germanor espiritual... I aleshores va obrir els ulls i va veure que la llum del dia entrava per la finestra. Ufff... Havia estat somiant. A partir d’aquella dia faria més esport, treballaria menys i assaboriria els petits plaers de la vida. Perquè estava viva!

dilluns, 30 de juliol de 2012

SOS. Lectura perillosa no recomendada

Si havíeu pensat llegir-vos algun llibre durant el mes d'agost, no trieu el següent: VAMPIRS. GUIA DE SUPERVIVÈNCIA (MJ Zamora). És un llibre teriblement perillós per a nosaltres, els vampirs. A mi, que tinc per costum llegir tot allò que cau a les meues blanques mans, m'ha erissat els cabells. Repetisc: no us el llegiu, a no ser que us considereu enemics meus i de la meua raça. Estic segura que l'autor col·labora amb Roman, el caçavampirs que em ve al darrere. A més de descriure'ns com a monstres (que no ho som), l'autor fa referència a tota mena de trucs, procediments i armes per a esborrar-nos de la Terra. Però, quin mal li haurem causat nosaltres?
Ara bé, que podríeu llegir? Qualsevol llibre que us ajude a oblidar aquesta calor tan terrible que fa en València. Jo he acabat "Desdejuni a can Tiffany", de Truman Capote. És una obra molt refrescant.
Aquestes vacances, felices lectures i compte amb l'astre rei.

divendres, 22 de juny de 2012

Setmana no tan negra

Ha passat una setmana des que Caterina Cremec va visitar la Valldigna i les autoritats locals han descartat l'existència de víctimes mortals. Igual que van arribar, els vampirs s'han retirat del Monestir i la tranquil·litat ha tornat a la vall.  Doneu-li les gràcies a Caterina, perquè ha sigut ella qui ha mantingut els vampirs a ratlla. A  la descendent del temible comte Cremec, li han agradat tant la terra valldignenca i els seus habitants, que ha promés tornar. Però que no s'espanten els simaters i les simateres: la pròxima vegada vindrà sola i no hi haurà perill...  O sí? Com deia el professor Van Helsing, mai no es fieu d'una vampira!

dijous, 14 de juny de 2012

SOBREVOLANT EL MONESTIR

Queden menys de 24 hores... Esteu preparats per a l'atac? Jo sí i Lourdes Boïgues també. Ella presentarà "La venjança de Caterina" en la Casa de la Cultura de Simat de la Valldigna, a les 20.00 hores. Jo no he volgut perdre-m'ho i els meus amics vampirs tampoc, per això ens hem instal·lat al monestir. Quan el sol s'amague i la foscor s'apodere de la Valldigna, nosaltres eixirem de cacera. Serà una nit molt llarga!  Tanqueu finestres i portes, amagueu-vos dins de les vostres cases i no sortiu fins que l'alba pinte de roig el cel. Ja estem ací, gent de la Valldigna!

dimarts, 29 de maig de 2012

El professor de ball (carta del Comte Cremec)


Estimada néta,
Ja fa temps que no tinc notícies teues i això m’ompli de tristesa. En la teua darrera carta em deies que no tenies cap novetat important per a contar-me. Doncs sàpigues que, a mi, tot el que em contes em pareix important. Però, si tant t’agraden les novetats, jo te’n contaré una d’ací, del castell.
Fa unes setmanes, mentre les teues cosines feien una demostració del que han aprés amb el nou professor de ball, el majordom va anunciar que teníem visita. Així que vaig deixar la diversió per a més tard i vaig dir al majordom que convidara al nouvingut a entrar al meu despatx i que li servira un xerès.
La visita va resultar ser el nou comissari de Trepeitz. Després de refusar el xerès, va dir-me de males maneres que un jove del poble havia desaparegut i que la seua família estava molt afectada. M’exigia que el retornara, que deixara anar el jove, que els temps en què els Cremec féiem el que ens donava la gana havien acabat. Va dir també que l’edat medieval quedava molt lluny, que ara corrien temps moderns i que ell ens pararia els peus. Si no li retornàvem voluntàriament el jove, aconseguiria una ordre judicial per regirar el castell de dalt a baix i ens ficaria a tots en la presó. I,  després de desfogar-se com un energumen, se’n va a anar sense escoltar-me.
Doncs bé, dies després va tornar més dòcil que una ovella. Aquesta vegada va dir-me que el jove havia  aparegut, però que vagava pel cementiri totes les nits amb la cara blanca i la mirada perduda, que tenia terroritzada la gent del poble, fins i tot la seua família li tenia por. I em demanava per favor que els lliurara d’ell. Naturalment vaig dir que acceptava l’encàrrec, però que no ens molestara mai més.
Ara les teues cosines poden prosseguir les classes de ball (injustament interrompudes) amb el jove professor. Ell està encantat amb les seues alumnes. Especialment amb Minerva, a qui va conéixer una nit de revetlla en Trepeitz. És un jove molt agradable, però els seus balls són molt estranys. Sobretot eixa dansa diabòlica que ell anomena hip-hop.
I això és tot, estimada Caterina. Espere rebre una carta teua molt prompte. Un mos,
                                        Ivan Cremec von Holtzseinn

dijous, 19 d’abril de 2012

Entrevista amb l'autora Lourdes Boïgues

Caterina: Per què has escrit dos llibres sobre la meua vida?
 Lourdes: Em sembla una vida molt interessant i crec que els lectors estan d’acord amb mi. Ho havia de compartir amb ells, però he procurat salvaguardar la teua intimitat.
Caterina: T’agraden els vampirs?
Lourdes: Des que vaig llegir “Dràcula” quan tenia catorze anys, en sóc una fervent admiradora. Però no tant com Estefania, eh? No vaig a demanar-te que em mossegues, de moment continuaré sent humana.
Caterina: Estaries disposada a acompanyar-me a caçar a Roman?
Lourdes: Sóc molt pacífica, però deteste Roman tant com tu i per tant faria l’esforç d’acompanyar-t’hi, això sí, l’estaca la portes tu, eh? Bromes a part, no entenc com Roman pot desitjar la vostra desaparició. Ser diferent no és cap crim.
Caterina: A banda de mi, quin és el personatge que més t’agrada dels dos llibres que has escrit sobre la meua vida?
Lourdes: Dukhan. M’encanta la seua forma tan pràctica i lògica d’enfrontar-se als problemes.
Caterina: Què opines de Víctor Druss?
Lourdes: Que sota la seua disfressa d'home dur i poca-solta, s'amaga una persona amb sentiments que necessita  el teu amor. A pesar de les vostres diferències, estic segura que us en sortireu.
Caterina: Consideres que a València hi ha més vampirs, a banda de Víctor i de mi?
Lourdes: El món està ple de vampirs que xuclen la sang, però uns ho fan amb més gràcia que altres.
Caterina: Hi haurà un tercer llibre?
Lourdes: Depén del que tu faces a partir d’ara. Però no m’importaria gens, ja saps que sóc la teua primera fan.
Caterina: Això vol dir que crearàs un club de fans de Caterina Cremec?
Lourdes: Ho sent, no m’agraden els clubs: certs plaers, els practique en solitari. Però si algú arriba a crear un club de fans de Caterina Cremec, en seré una membre honorífica.
Caterina: És la primera vegada que entreviste una autora i estava una mica nerviosa. Espere haver-ho fet bé.
Lourdes: Ho has fet fantàsticament, Caterina. A mi tampoc m’havia entrevistat mai una vampira...
Caterina: Estic segura que, a partir d’ara, et plouran les entrevistes de vampirs. Tu també ens caus bé, però no t'assegure que tots respecten el teu coll com jo ho he fet. 
Lourdes: Ho tindré en compte, gràcies.
Caterina: A tu.

dissabte, 31 de març de 2012

El triangle de la venjança



Heu sentit parlar alguna vegada del Triangle de les Bermudes? És una àrea geogràfica situada a l’Oceà Atlàntic, entre les Illes Bermudes, Puerto Rico i Florida, on suposadament desapareixen de forma misteriosa vaixells i avions i sobre el qual s’han fet pel·lícules i llibres terrorífics. Doncs bé, jo us vull parlar d'un altre triangle: el de la VENJANÇA. Aquest triangle es troba situat entre Rio de Janeiro, Salekhard i València. I us assegure que en aquesta zona també ocorren coses ben estranyes, sobretot a Caterina i els seus amics. No es tracta de desaparicions de naus, sinó de mossos, persecucions, crims, fugides, partits de futbol accidentats, màgia negra... i sobretot venjança. Caterina arriba a Rio de Janeiro de la mà de Víctor Druss , que vol mantenir-la allunyada del perill. Però Caterina es nega a romandre amagada, diu que això és de covards i viatja fins a Salekhard-Iussburg, a la recerca de respostes que faciliten el seu pla venjatiu. Finalment, però, recala a València, el punt de partida i el lloc on s’haurà d’enfrontar a l’enemic. En aquest triangle màgic pot passar-te de tot, excepte que t’avorrisques. T'atrevixes a endinsar-t'hi?

dissabte, 24 de març de 2012

Escenaris de venjança (3)

València és una ciutat situada a la vora del riu Túria i banyada per la Mar Mediterrània. Amb 798.033 habitants, és la capital de la Comunitat Valenciana i les seues principals activitats econòmiques són l’agricultura, la indústria i el turisme. El seu port és un dels més importants d’Espanya. De clima benigne, és un lloc on abunden els parcs, els passejos i els jardins, les terrasses i els locals d’oci a l’aire lliure. Disposa de paratges naturals de gran valor paisatgístic i platges espaioses d’arena fina i daurada. El seu casc antic és un dels més extensos del país i conté els principals monuments i edificis històrics de la ciutat. València està travessada per l’antic llit del riu Túria, que la divideix en dues parts comunicades per 19 ponts de diferents estils arquitectònics. Actualment el llit del riu és una de les principals zones verdes de la ciutat.

divendres, 16 de març de 2012

Escenaris de venjança (2)

Salehkard (Rússia) és l’única ciutat del món situada al Cercle Polar Àrtic. A la vora del glaçat i extens riu Obi, aquesta ciutat disposa d’aeroport propi i és la terminal nord-est del ferrocarril de Rússia. És rica en gas natural i té 40.000 habitants. Si visiteu aquesta ciutat, obtindreu un certificat acreditatiu que heu creuat el pol Nord. A uns cent quilometres de Salekhard, hi ha el poblet de Iussburg, de 256 habitants. En aquest poblet, de clima extrem, les cases són de fusta i estan pintades de colors vius (roig, groc, taronja...); el nucli és una petita plaça on se situa l’església ortodoxa, la taverna i el consell local. La població es dedica a la cria de rens, la cacera de raboses i llops per a la posterior venda de pells i l’artesania (roba típica i bijuteria nativa) La gent de Iussburg és malfiada i supersticiosa, una de les seues principals distraccions és contar rondalles i llegendes a la vora del foc. Estan convençuts que el casalot que s’alça a poca distància del poble està habitat per un vampir anomenat Frederic Rims (l’oncle matern de Caterina Cremec)

dissabte, 10 de març de 2012

Escenaris de venjança

La ciutat de Rio de Janeiro, popularment anomenada Rio, està situada al sud-est de Brasil. És coneguda també amb el nom de Cidade Maravilhosa (Ciutat Meravellosa). Lloc turístic per excel·lència, conté importants icones culturals i paisatgístiques: el Pa de Sucre, l’estàtua del Crist Redemptor (que és una de les set meravelles del món), les platges de Copacabana i Ipanema, el Parc Nacional de Tijuca...
La seua població és de quasi sis milions i mig de persones, la qual cosa la converteix en la tercera ciutat més poblada de Sud-Amèrica. Es tracta d’una població de races  i religions molt variades.
Té un clima és tropical atlàntic, amb estius càlids i hiverns suaus.
A pesar d’estar entre les 30 ciutats més riques del món, l’índex de pobresa i ignorància és molt elevat en determinats barris. Les faveles són grans assentaments irregulars de persones que no disposen dels serveis mínims essencials, com puguen ser l’aigua corrent, l’albellonat o l’energia elèctrica.
Les festes més important de Rio són les Carnestoltes, quan la gent surt als carrers a desfilar i ballar samba amb unes robes espectaculars.

dimecres, 7 de març de 2012

L'hora de la venjança

Amb "El secret de Caterina Cremec" no estava tot dit. Quedaven alguns assumptes pendents, entre ells el més important: la venjança. Jo no podia quedar-me de braços plegats després de conéixer les circumstàncies de la terrible mort dels meus pares. Els Cremec no perdonem tan fàcilment i Lourdes Boïgues ho sabia. Per això ara ha escrit "La venjança de Caterina", on conta les meues noves aventures i desventures. Des de Rio de Janeiro fins a Sibèria, no donaré treva al malvat Roman, el destruiré allà on s'amague. Si voleu seguir les meues passes, llegiu-vos el nou llibre de Lourdes Boïgues. Ella ho sap tot de mi.

divendres, 2 de març de 2012

Llunàtics i llunàtiques

De vegades diguem d'una persona que és llunàtica quan te rauxes d'humor canviants o es comporta de forma imprevisible i sobtada. Tanmateix els vertaders llunàtics i llunàtiques som aquells que ens trobem sotmesos al terrible poder de la lluna. És un astre malvat, però també bell. D'una bellesa letal. Molts científics l'han estudiat i continuen estudiant-la, astronautes agosarats l'han petjat, poetes de totes les generacions li han dedicat versos... però cap d'ells ha aconseguit descobrir el vertader poder de la lluna. Ella ens encisa, ens hipnotitza, ens sotmet al seu poder primitiu. I no sols als vampirs i vampires, sinó també als humans. Si algú de vosaltres no ha notat encara l'influx de la bella Selene, que no es faça il·lusions. Ella no perdona.

diumenge, 15 de gener de 2012

QUIN ANIMAL SERÍEU?

"Si fores un animal, quin series?" Segur que t'ho han preguntat alguna vegada. Als vampirs no ens cal pensar-ho molt, ja sabem la resposta. RATES PENADES. Des de menuts practiquem la metamorfosi i no és un procés agradable, sinó tot el contrari. Cada cèl·lula del nostre cos es contrau i s'estira, cada centímetre es transforma, deixem de ser nosaltres mateixos i esdevenim un ésser diferent. Heu vist mai una rata penada? No és bonica, veritat? Doncs imagineu el terror que sent jo quan pense que, si res surt malament, puc quedar-me per sempre més convertida en rata penada. Però la metamorfosi també té avantatges: puc volar per dalt dels vostres caps i amagar-me en llocs foscos que mai no trobaríeu. Tot i així, preferisc ser la Caterina Cremec que coneixeu, la que heu vist al pub o pels carrers del Carme.