dissabte, 10 de desembre de 2011

Un zombi a València

Caminava d'esma, sense veure el camí, no oïa res al seu voltant i no sentia el fred que glaçava la ciutat. Sols tenia un propòsit. Feia dies que no havia menjat ni begut res, però no li importava. Tampoc recordava qui era ni d'on venia, l'única cosa que sabia era que havia de trobar Caterina Cremec. Tenia la pell tan pàl·lida que semblava transparent, de fet algunes venes se li dibuixaven i fornaven dibuixos jeroglífics sobre el cos prim i desgavellat. Els ulls li sobresortien, rodons com els d'un gripau. A través de la boca entreoberta, s'abocava una llengua inflada i blava. Algunes persones el miraven amb fàstic, però li donava igual. Quan trobara la vampira, acabaria amb ella i després... tal volta el deixaren descansar. Perquè això sí, allà on una vegada bategava el cor, sentia un pes feixuc que li oprimia el pit. Per eixa raó, ansiava local·litzar Caterina Cremec i tombar-se en terra per sempre més. Descansar eternament, al cel o a l'infern, igual li donava.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada