Lluna minvant

Lluna minvant sobre la mar Maditerrània, m'alegra que el teu poder també minve. Un núvol vol tapar-te però tu no et deixes i la teua llum platejada tiny el cel del mes d'agost. Jugues, t'amagues i tornes a mostrar-te. Saps que jo et mire i pressumixes d'invencible. Ho ets, pots amb mi i ho saps. Però no ara, sinó quan ets plena i rodona. De tota manera, sempre serem enemigues: tu desitges controlar-me i jo no em deixe. Tu m'atraus i jo em force a fugir. Mai t'obriré el meu cor; com a molt, em limitaré a contemplar-te: tan bella, tan malvada com sempre.