EL LLOP

Va eixir del cau i va adonar-se que la nit era molt fosca per culpa dels núvols que tapaven la lluna minvant i els estels. També va ensumar l’amenaça de pluja en l’ambient però no li importava, unes quantes gotes sobre el gruixut pelatge no li farien cap mal. En canvi, no va detectar ningú pels voltants: els seus germans havien eixit de cacera abans que ell. Això tampoc li importava, era prou fort i intel·ligent com per a no témer una insurrecció. Ell era el cap de la llopada. Va passejar una mica per desentumir els músculs, va marcar els arbres dels voltants i, per fi, va emetre una llarg udol. D’immediat els seus germans van contestar-li des de la llunyania, però no era una resposta qualsevol, sinó un avís. Víctima localitzada. Així que va posar-se en marxa, primer amb un trot lleuger, després a grans gambades, esquivant arbres i saltant sobre los roques. Aviat va percebre el rastre de la víctima. Una agradable olor de carn saborosa barrejada amb el tuf de la suor i la por. Fora qui fora aquell innocent, tenia les hores comptades. 

SEGONA VISITA A L'IES CABANYAL

Caterina Cremec ha visitat els alumnes de 2n D i 2n A d'ESO de l'IES El Cabanyal. Es tracta de gent  inquieta, participativa i simpàtica que han fet preguntes i comentaris interessants a l'autora, han representat una escena del llibre i han participat en el concurs QUIN PERSONTAGE T'AGRADA MÉS. El guanyador ha sigut Marc C.G., que ha votat per Víctor Druss per considerar-lo terrorífic. En general els personatges més votats han sigut Caterina, Dukhan i Víctor Druss. Però també han agradat Tatxo, Pere, Clàudia, Bàrbara, Assutzena i Xana. Algunes de les raons són aquestes:
CATERINA
- Perquè té molts amics i viu aventures fantàstiques (Belén Villena)
- Perquè pareix una xica normal i en realitat té un secret, per això em sent identificada amb ella (Inés Luna)
- Perquè és misteriosa i divertida (Andrea Pastor)
VÍCTOR DRUSS
- Perquè és molt autoritari  (Brian Navas)
- Per la seua sensualitat (Carlos Mora)
- Pel seu caràcter intimidant (Jesús Guerra)
DUKHAN:
- Perquè sempre ajuda Caterina (Alejandro Villafruela)
- Per les metamorfosis (Javi Collado)
- Perquè està amb Caterina en les coses bones i les dolentes (David Picazo)
En fi, gràcies a tots vosaltres per ser tan comunicatius i divertits, continueu llegint les aventures de la vampira i no deixeu mai de somiar. Mossets per a Raül, Valentina, Celia, Marc, Sara, Marta, Sergio, Aina, Sergi, Maria José, Jaime, Blai, Rodrigo...

CATERINA CREMEC TORNA A L'INSTITUT

Lourdes Boïgues ha visitat els alumnes de 2on d'ESO de l'IES El Cabanyal, que han llegit EL SECRET DE CATERINA CREMEC. Els xicots i les xicotes de l'Institut van representar una escena del llibre, van fer un fum de preguntes interessants a l'autora i van participar en un concurs sobre els personatges de l'obra. Pareix que  Caterina és el personatge més votat, seguida de Dukhan i de Víctor. Però també han agradat Assutzena, Pere, Bàrbara, Abel... Les raons dels vots han sigut molt variades. Hi ha qui diu que Caterina és la millor per la seua valentia i força de voluntat, d'altres diuen que Dukhan perquè pot transformar-se en llop i perseguir els dolents, de Víctor ha agradat sobretot la seua sensualitat i misteri. En fi, la vampira agraïx la participació dels alumnes de l'IES el Cabanyal: Guillermo, Jorge, Irene, Clara, Maria, Nicolás, Nadia, Diego, Marc, Alberto,  Marta, Gabriel, Sara, Eugenia, Javier, Alejandro, etc Tots ell són uns bon candidats a vampirs i vampires. Així que compte i tapeu-vos el coll, que Caterina ronda pel barri. Mossets a tothom.

Experiència onírica

Va despertar-se amb un fort dolor al pit, era una sensació d’ofec que l’oprimia. Va començar a suar i a posar-se nerviosa, així que va decidir anar a la cuina a beure’s un got d’aigua. En posar els peus a terra va sentir-se lleugera, tal volta la dieta que havia encetat dies enrere començava a fer efecte. No va encendre els llums perquè, curiosament, veia a través de la foscor. L’aigua no va semblar-li ni freda ni calenta, ni tan sols va notar-la gola avall. Però almenys l’opressió al pit havia desaparegut i va tornar a la cambra. Quan anava a posar-se al llit, va adonar-se que ja hi havia algú al seu lloc. Qui era? Què hi feia? Va voler cridar, però la veu no li sortia. Què passava? El pànic la tenia paralitzada! Va mirar aquell cos que jeia sobre el  llit i va adonar-se que li resultava conegut. Era ella mateixa! Sí, per això li resultava familiar, aquell cos era el que ella veia quan es mirava a l’espill. Però no podia ser! Què significava això? Ah, estaria somiant! Mai no havia tingut eixa mena de somnis, però havia oït parlar d’experiències oníriques en les quals ment i cos es dissociaven. I ara, què? Esperaria a despertar-se. No tenia més remei que esperar. Passats uns minuts va tornar a angoixar-se, per què no es despertava? Va fixar-se novament en el cos, resultava estrany observar-se a sí mateixa. I què era allò? El pit no no es movia, no pujava ni baixava. No respirava! Oh, no, no, no! S’havia mort? El metge l’havia advertida que li calia canviar d’hàbits si volia millorar, però ella no li havia fet massa cas. S’havia mort, doncs? “Desperta’t, desperta’t, per favor!”, cridava sense veu. A mesura que passava el temps, se sentia més lleugera, ara surava per damunt dels cos i cada cop estava més a prop del sostre. De sobte, va traspassar aquella frontera i va enlairar-se sense poder remeiar-ho. Però no era una sensació desagradable. Ja no era ella mateixa, no era matèria, formava part del tot en una germanor espiritual... I aleshores va obrir els ulls i va veure que la llum del dia entrava per la finestra. Ufff... Havia estat somiant. A partir d’aquella dia faria més esport, treballaria menys i assaboriria els petits plaers de la vida. Perquè estava viva!

SOS. Lectura perillosa no recomendada

Si havíeu pensat llegir-vos algun llibre durant el mes d'agost, no trieu el següent: VAMPIRS. GUIA DE SUPERVIVÈNCIA (MJ Zamora). És un llibre teriblement perillós per a nosaltres, els vampirs. A mi, que tinc per costum llegir tot allò que cau a les meues blanques mans, m'ha erissat els cabells. Repetisc: no us el llegiu, a no ser que us considereu enemics meus i de la meua raça. Estic segura que l'autor col·labora amb Roman, el caçavampirs que em ve al darrere. A més de descriure'ns com a monstres (que no ho som), l'autor fa referència a tota mena de trucs, procediments i armes per a esborrar-nos de la Terra. Però, quin mal li haurem causat nosaltres?
Ara bé, que podríeu llegir? Qualsevol llibre que us ajude a oblidar aquesta calor tan terrible que fa en València. Jo he acabat "Desdejuni a can Tiffany", de Truman Capote. És una obra molt refrescant.
Aquestes vacances, felices lectures i compte amb l'astre rei.

Setmana no tan negra

Ha passat una setmana des que Caterina Cremec va visitar la Valldigna i les autoritats locals han descartat l'existència de víctimes mortals. Igual que van arribar, els vampirs s'han retirat del Monestir i la tranquil·litat ha tornat a la vall.  Doneu-li les gràcies a Caterina, perquè ha sigut ella qui ha mantingut els vampirs a ratlla. A  la descendent del temible comte Cremec, li han agradat tant la terra valldignenca i els seus habitants, que ha promés tornar. Però que no s'espanten els simaters i les simateres: la pròxima vegada vindrà sola i no hi haurà perill...  O sí? Com deia el professor Van Helsing, mai no es fieu d'una vampira!

SOBREVOLANT EL MONESTIR

Queden menys de 24 hores... Esteu preparats per a l'atac? Jo sí i Lourdes Boïgues també. Ella presentarà "La venjança de Caterina" en la Casa de la Cultura de Simat de la Valldigna, a les 20.00 hores. Jo no he volgut perdre-m'ho i els meus amics vampirs tampoc, per això ens hem instal·lat al monestir. Quan el sol s'amague i la foscor s'apodere de la Valldigna, nosaltres eixirem de cacera. Serà una nit molt llarga!  Tanqueu finestres i portes, amagueu-vos dins de les vostres cases i no sortiu fins que l'alba pinte de roig el cel. Ja estem ací, gent de la Valldigna!