Al Micalet també li agraden les vampires

Estimats amics i amigues, seguidors de vampirs i altres éssers de la nit, la Societat Coral El Micalet, ha organitzat una reunió del seu grup de lectura el dia 25 de setembre a les 19.00 per a tractar de descobrir els meus secrets. En tinc molts i estic disposada a contar-los tots (o quasi tots), a canvi sols us demanaré unes gotes de sang... És broma, en realitat em conformaré amb un mosset.

Caterina Cremec,

TERCERA EDICIÓ!!!!

  Estimats vampirs i vampires d'arreu del món, sí, és veritat: "El secret de Caterina Cremec" ha arribat a la tercera edició. Qui ho haguera pensat? Caterina, no, per descomptat. Quan ella va venir a València des de Transilvània per a iniciar una nova vida lluny dels parents, sols desitjava discreció. Caterina va provar d'amagar-se en un edifici atrotinat d'un barri pintoresc, on els veïns eren tan estrambòtics que ella mateixa resultava normal. Però el secret de Caterina ja és ben conegut en la ciutat. Molts lectors i lectores l'han descobert. Tant és així que el llibre que narra les seues primeres aventures va per la tercera edició. 

  Vampirs, vampires, amants de la nit, llunàtics, mossegacolls, homes-llops i criatures infernals en general, ara hem d'aconseguir que "La venjança de Caterina" siga tan coneguda com el seu secret. Perquè la venjança és dolça, càl·lida i irresistible com la sang... Tasta-la!

LA BARALLA

Els líders es llançaven mossos i esgarrapades amb una ferocitat terrible. Els components dels dos clans udolaven inquiets i recelosos al seu voltant, mirant-se de reull, esperant el moment d'atacar-se entre sí. La baralla havia començat al principi de la nit i ara ja començava a clarejar el dia. Els dos combatents tenien els cossos ensangonats i suats, panteixaven entre mos i mos, a punt de defallir. Tanmateix no deixarien de lluitar fins a la mort d'un d'ells. La lloba havia pujat a una roca i observava la lluita amb desesperació i també amb un punt d'orgull: ella era la causant d'aquella massacre. Si la lloba poguera aturar el combat, ho faria; però era una pretensió inútil. A més , malgrat que era la companya del llop negre i li devia lleialtat, la veritat és que  l'altre llop era tan agosarat, tan salvatge que... bé, no podia evitar desitjar la seua victòria.

LA LLOBA

En veure-la, va saber que aquella femella seria seua. Tenia el pelatge del color de la terra mullada i els ulls daurats com la mel que fabricaven les abelles del bosc. Semblava feréstega, sí, però a ell li agradava així. No suportava  les femelles de la seua camada perquè eren unes bledes. En canvi aquella lloba d'ulls brillants es movia com una ombra i mostrava els ullals a qualsevol que se li acostava. Per això havia de ser seua: junts recorrerien el bosc, caçarien, udolarien a la lluna i... crearien una extensa família. Dintre d'uns anys, quan ell fora vell i feble, un dels seus fills heretaria el lideratge de la camada. Tanmateix hi havia un problema: que aquella lloba ja havia escollit a un enorme llop negre d'altra manada i no se n'apartava mai. Si volia aconseguir-la, primer hauria d'eliminar el rival i la lluita podia ser terrible, fins i tot mortal...

EL LLOP

Va eixir del cau i va adonar-se que la nit era molt fosca per culpa dels núvols que tapaven la lluna minvant i els estels. També va ensumar l’amenaça de pluja en l’ambient però no li importava, unes quantes gotes sobre el gruixut pelatge no li farien cap mal. En canvi, no va detectar ningú pels voltants: els seus germans havien eixit de cacera abans que ell. Això tampoc li importava, era prou fort i intel·ligent com per a no témer una insurrecció. Ell era el cap de la llopada. Va passejar una mica per desentumir els músculs, va marcar els arbres dels voltants i, per fi, va emetre una llarg udol. D’immediat els seus germans van contestar-li des de la llunyania, però no era una resposta qualsevol, sinó un avís. Víctima localitzada. Així que va posar-se en marxa, primer amb un trot lleuger, després a grans gambades, esquivant arbres i saltant sobre los roques. Aviat va percebre el rastre de la víctima. Una agradable olor de carn saborosa barrejada amb el tuf de la suor i la por. Fora qui fora aquell innocent, tenia les hores comptades. 

SEGONA VISITA A L'IES CABANYAL

Caterina Cremec ha visitat els alumnes de 2n D i 2n A d'ESO de l'IES El Cabanyal. Es tracta de gent  inquieta, participativa i simpàtica que han fet preguntes i comentaris interessants a l'autora, han representat una escena del llibre i han participat en el concurs QUIN PERSONTAGE T'AGRADA MÉS. El guanyador ha sigut Marc C.G., que ha votat per Víctor Druss per considerar-lo terrorífic. En general els personatges més votats han sigut Caterina, Dukhan i Víctor Druss. Però també han agradat Tatxo, Pere, Clàudia, Bàrbara, Assutzena i Xana. Algunes de les raons són aquestes:
CATERINA
- Perquè té molts amics i viu aventures fantàstiques (Belén Villena)
- Perquè pareix una xica normal i en realitat té un secret, per això em sent identificada amb ella (Inés Luna)
- Perquè és misteriosa i divertida (Andrea Pastor)
VÍCTOR DRUSS
- Perquè és molt autoritari  (Brian Navas)
- Per la seua sensualitat (Carlos Mora)
- Pel seu caràcter intimidant (Jesús Guerra)
DUKHAN:
- Perquè sempre ajuda Caterina (Alejandro Villafruela)
- Per les metamorfosis (Javi Collado)
- Perquè està amb Caterina en les coses bones i les dolentes (David Picazo)
En fi, gràcies a tots vosaltres per ser tan comunicatius i divertits, continueu llegint les aventures de la vampira i no deixeu mai de somiar. Mossets per a Raül, Valentina, Celia, Marc, Sara, Marta, Sergio, Aina, Sergi, Maria José, Jaime, Blai, Rodrigo...

CATERINA CREMEC TORNA A L'INSTITUT

Lourdes Boïgues ha visitat els alumnes de 2on d'ESO de l'IES El Cabanyal, que han llegit EL SECRET DE CATERINA CREMEC. Els xicots i les xicotes de l'Institut van representar una escena del llibre, van fer un fum de preguntes interessants a l'autora i van participar en un concurs sobre els personatges de l'obra. Pareix que  Caterina és el personatge més votat, seguida de Dukhan i de Víctor. Però també han agradat Assutzena, Pere, Bàrbara, Abel... Les raons dels vots han sigut molt variades. Hi ha qui diu que Caterina és la millor per la seua valentia i força de voluntat, d'altres diuen que Dukhan perquè pot transformar-se en llop i perseguir els dolents, de Víctor ha agradat sobretot la seua sensualitat i misteri. En fi, la vampira agraïx la participació dels alumnes de l'IES el Cabanyal: Guillermo, Jorge, Irene, Clara, Maria, Nicolás, Nadia, Diego, Marc, Alberto,  Marta, Gabriel, Sara, Eugenia, Javier, Alejandro, etc Tots ell són uns bon candidats a vampirs i vampires. Així que compte i tapeu-vos el coll, que Caterina ronda pel barri. Mossets a tothom.