"Vaig notar el contacte d’una mà glaçada sobre el meu muscle dret i vaig
quedar-me paralitzada. No sabia si girar-me per comprovar de qui es tractava o
arrancar a córrer cames ajudeu-me. Finalment va véncer la curiositat i lentament
vaig tombar una mica el cap. Darrere meu hi havia un rostre blanc, d’ulls foscos
i cabells negres mullats pel plugim que queia. No hi havia cap expressió en
aquells ulls de peix, però ells llavis prims somreien lleument. A través del
somriure s’hi podien distingir unes dents menudes, quasi infantils. Atrapada
pel dolç somriure, vaig girar-me del tot i vaig distingir un cos prim,
embolcallat per un abric de color xocolata. “Qui ets? Què vols de mi?”, vaig
preguntar a aquell desconegut. Però ell no va contestar-me, sinó que va posar l’altra
mà al meu muscle esquerre i va acostar-se més. Jo regressava d’una festa de
Halloween que havia organitzat la meua amiga Verònica. Portava un vestit negre
i cenyit de vampira, una perruca rossa i uns talons de deu centímetres. Per un
moment vaig imaginar que ell també venia d’una festa similar. “Tinc pressa,
deixa’m anar”, vaig demanar-li. Tanmateix ell continuava sense parlar, el
somriure va esdevenir una rialla i vaig entrellucar un parell d’ullals esmolats
en aquella boca de somriure hipnòtic. No
recorde res més. L’endemà vaig despertar-me recolzada sobre la paret d’un atzucac,
entre contenidors i deixalles. Tenia el vestit arrugat, la perruca de costat i
el coll adolorit. Quan vaig palpar-me el coll, vaig notar una humitat
reveladora: els meus dits estaven plens de sang. Mai més vaig disfressar-me de
vampira".
ATENCIÓ: Aquest és el testimoni real de Bàrbara, amiga de Caterina Cremec i gerent del pub El Bassal. L'accident va succeir durant una estada de Bàrbara a San Francisco (USA), on hi havia una convenció de joves professionals. L'estada va ser entre el 29 d'octubre i el 2 de novembre de l'any passat. El relat correspon a la matinada de l'1 de novembre, que ací és Tots Sants i a USA és coneix per la Nit de Halloween. Bàrbara li ho va contar tot a Caterina Cremec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada