El professor de ball (carta del Comte Cremec)

Estimada néta,

Ja fa temps que no tinc notícies teues i això m’ompli de tristesa. En la teua darrera carta em deies que no tenies cap novetat important per a contar-me. Doncs sàpigues que, a mi, tot el que em contes em pareix important. Però, si tant t’agraden les novetats, jo te’n contaré una d’ací, del castell.

Fa unes setmanes, mentre les teues cosines feien una demostració del que han aprés amb el nou professor de ball, el majordom va anunciar que teníem visita. Així que vaig deixar la diversió per a més tard i vaig dir al majordom que convidara al nouvingut a entrar al meu despatx i que li servira un xerès.

La visita va resultar ser el nou comissari de Trepeitz. Després de refusar el xerès, va dir-me de males maneres que un jove del poble havia desaparegut i que la seua família estava molt afectada. M’exigia que el retornara, que deixara anar el jove, que els temps en què els Cremec féiem el que ens donava la gana havien acabat. Va dir també que l’edat medieval quedava molt lluny, que ara corrien temps moderns i que ell ens pararia els peus. Si no li retornàvem voluntàriament el jove, aconseguiria una ordre judicial per regirar el castell de dalt a baix i ens ficaria a tots en la presó. I,  després de desfogar-se com un energumen, se’n va a anar sense escoltar-me.

Doncs bé, dies després va tornar més dòcil que una ovella. Aquesta vegada va dir-me que el jove havia  aparegut, però que vagava pel cementiri totes les nits amb la cara blanca i la mirada perduda, que tenia terroritzada la gent del poble, fins i tot la seua família li tenia por. I em demanava per favor que els lliurara d’ell. Naturalment vaig dir que acceptava l’encàrrec, però que no ens molestara mai més.

Ara les teues cosines poden prosseguir les classes de ball (injustament interrompudes) amb el jove professor. Ell està encantat amb les seues alumnes. Especialment amb Minerva, a qui va conéixer una nit de revetlla en Trepeitz. És un jove molt agradable, però els seus balls són molt estranys. Sobretot eixa dansa diabòlica que ell anomena hip-hop.

I això és tot, estimada Caterina. Espere rebre una carta teua molt prompte. Un mos,

                                        Ivan Cremec von Holtzseinn