Estimada
néta,
Ja fa temps que no tinc
notícies teues i això m’ompli de tristesa. En la teua darrera carta em deies
que no tenies cap novetat important per a contar-me. Doncs sàpigues que, a mi,
tot el que em contes em pareix important. Però, si tant t’agraden les novetats,
jo te’n contaré una d’ací, del castell.
Fa unes
setmanes,
mentre les
teues cosines feien una demostració
del que han aprés amb el nou professor de ball, el majordom va anunciar que
teníem visita. Així que vaig deixar la
diversió per a més tard i vaig dir al majordom que convidara al nouvingut a
entrar al meu despatx i que li servira un
xerès.
La visita va resultar
ser el
nou
comissari de Trepeitz. Després de
refusar el xerès, va dir-me de males maneres que un jove del poble havia
desaparegut i que la seua família estava molt afectada. M’exigia que el
retornara,
que deixara anar el jove, que els temps en què els
Cremec féiem el que ens donava la gana havien acabat. Va dir també que l’edat
medieval quedava molt lluny, que ara corrien temps moderns i que ell ens pararia
els peus. Si no li retornàvem voluntàriament el jove, aconseguiria una ordre
judicial per regirar el castell de dalt a baix i ens ficaria a tots en la
presó. I, després de desfogar-se com un energumen, se’n va a anar sense escoltar-me.
Doncs bé, dies després
va tornar més dòcil que una ovella. Aquesta vegada va
dir-me
que el jove
havia aparegut, però que vagava pel cementiri totes les nits amb la cara blanca i la mirada perduda, que tenia
terroritzada la gent del poble, fins i tot la seua
família li
tenia por. I em demanava per favor que els lliurara d’ell. Naturalment vaig dir que
acceptava l’encàrrec, però que no ens molestara mai més.
Ara les teues cosines
poden prosseguir les classes de ball (injustament
interrompudes) amb el jove professor. Ell està encantat amb les
seues alumnes. Especialment amb Minerva, a qui va conéixer una nit de revetlla
en Trepeitz. És un jove molt
agradable, però els seus balls són molt estranys. Sobretot eixa dansa
diabòlica
que ell
anomena hip-hop.
I això és tot, estimada
Caterina.
Espere rebre una carta teua molt
prompte. Un mos,
Ivan Cremec von
Holtzseinn
